dissabte, 4 de febrer del 2017

Bessons deixen de ser idèntics després d'un viatge espacial

Hola amics de la ciència! Avui us parlaré sobre un fet que personalment m'ha sorprès moltíssim. Es tracta de dos bessons, dels quals un va estar durant un any a l'espai i després d'aquest temps l'ADN va deixar de ser idèntic. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Scott i Mark Kelly, a més d'astronautes, eren bessons idèntics. I diem eren perquè ja no ho són, després que el primer d'ells passés un any a l'Estació Espacial Internacional.

Els paràmetres vitals i el material genètic de tots dos van ser analitzats i comparats per un equip d'especialistes dirigit per Christopher Mason, genetista de la Cornell University de Nova York.

I el resultat ha estat que l'ADN de Scott, el bessó que va passar un any a l'espai, presenta modificacions en l'ADN diferents a les del seu germà, fruit probablement del temps que ha passat vivint en condicions d'ingravidesa i menjant aliments iofilitzats.

Alguns d'aquests canvis podrien haver-se produït igualment a la Terra, quan una persona viu constantment en situacions molt estressants. Això confirma que viatjar a l'espai és el més allunyat que hi ha a una experiència relaxant.
Font principal:  www.quo.es/ciencia

Metàstasi cerebral, què és?

Hola amics de la ciència! L'article d'avui es centra en el càncer, una de les malalties que tothom temem, concretament en la metàstasi cerebral. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo.

Per a dir-ho d'una manera fàcil d'entendre, la metàstasi cerebral és un càncer que es va iniciar a un altra part del cos però es va disseminat fins al cervell.
El càncer amb més freqüència a tenir-ne és el de pulmó, els més comuns també són el de mama, de bufeta, ronyó,...  Alguns tipus de càncer poques vegades es disseminen al cervell, com el de còlon o el de pròstata. En altres casos poc comuns, un tumor es pot disseminar al cervell des d'un lloc desconegut, a això se li coneix com càncer d'origen primari desconegut.

Com puc saber si tinc una metàstasi cerebral?
Tot i que les metàstasis cerebrals es solen diagnosticar després de la realització d'un TAC, un PET o una ressonància magnètica, la veritat és que hi ha una sèrie de símptomes que poden induir la sospita de la seva existència, sent els més freqüents els següents:
  • Mals de cap recurrents i que s'intensifiquen amb el temps.
  • Entumiment, formigueig o pèrdua de la sensibilitat en alguna part del cos, per exemple en les cames.
  • Dificultat per caminar.
  • Alteracions de la parla.
  • Problemes de visió (visió doble, perduda ràpida d'agudesa visual, etc.)
  • Trastorns de la capacitat de raonament.
  • Convulsions.
  • Canvis d'humor, alteracions del comportament o trastorns de la personalitat.
  • Nàusees i vòmits.
  • Sensació de fatiga o debilitat.
  • Inflamació del cervell i augment de la pressió intracranial 

Fonts principals:  www.sanitas.es  /  www.medlineplus.gov



 

El canvi d'olor de les plantes

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema que a mi em sembla prou interessant com per compartir-lo amb tots vosaltres, en aquest cas es tracta de l'estratègia que ultilitzen les plantes per a atraure diferents espècies d'animals. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Quan una planta està sent mossegada per algun insecte o bé un animal petit, aquesta reacciona i produeixen olors per a atraure als depredadors dels animals que els estiguin envaint. Això el que fa es que al atreure'ls, es mengin als que s'estan nutrint amb elles.
Per exemple, la saliva de les erugues provoca un canvi químic en els compostos de les plantes que alliberen una olor que atrau a xinxes que depredarán a les larves del cuc, alliberant-les de la plaga que els hi puguin produir les erugues.
Es tracta d'un llenguatge que ultilitzen les plantes i els animals per a entendre's, en aquest cas per l'olor. Aquesta forma rudimentària de llenguatge basat en l'alliberament d'aquests compostos químics, va ser descoberta mitjançant una investigació realitzada per un grup de científics alemanys en plantes de tabac que tenen la capacitat per modular els senyals que envien, depenent del tipus d'atac que està patint.



dissabte, 26 de novembre del 2016

Vestim la sang de colors

Hola amics de la ciència! Avui us parlare sobre un article d'una nova eina que han creat els científics per a seguir les cèl·lules mare sanguínies a mesura que passa el temps per a comprendre com surgeixen desordres a la sang com podria ser, per exemple, la leucèmia. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo.

Els éssers humans neixem amb un determinat nombre de cèl·lules mare sanguínies. Els científics afirmen que una gran part de transtorns sanguínis i diferents càncers sorgeixen quan muta un clon d'una cèl·lula mare i es converteix en dominant.

Gràcies a una nova eina de codificació, que utilitza diferents colors de senyals, els científics ara poden seguir el recorregut de les cèl·lules a mesura que passa el temps, algo fonamental per a comprendre com sorgeixen aquest tipus de malalties com per exemple la leucèmia.
La tècnica ja s'ha provat amb els peixos zebra, ja que tenen una genètica bastant similar a la dels humans. De fet, un 70% dels gens que codifiquen proteïnes en els humans també es troben en animals, i un 84% d'aquells associats a una malaltia, té un gen similar en els peixos zebra.


Font principal: http://www.quo.es

dimecres, 23 de novembre del 2016

Com ens afecta la música als humans?

Hola amics de la ciència! Avui us parlare sobre una noticia que a mi realment m'ha impressionat, espero que a vosaltres també, tracta sobre com pot afectar la musica a les nostres conexions neuronals, especialment les dels nadons. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Al menys en el cas dels més petits, aquest descobriment podria ser molt útil en el tractament de nens amb autisme o bé amb un transtorn de dèficit d'atenció.

Per a que aquest experiment es dugués a terme, durant 9 mesos, van examinar a 23 nens, d'una edat similar (entre 5 i 6 anys) quan tots ells rebien classes de música. Tant al principi com al final de l'experiment, es van analitzar els cervells d'aquests nens amb imatges amb tensor de difusió (us la deixo a continuació de la noticia per a que ho pugueu observar bé). Els resultats, van mostrar un augment clar en la longitud dels axons en diferents àrees del cervell.

Gràcies a aquest experiment, s'ha descobert que es podria ajudar a les persones amb autisme i dèficit d'atenció, ja que s'ha descobert que les classes de música impliquen diferents aspectes i feines per al nostre cervell escencials i després de saber això, es poden crear estratègies disenyades específicament per aquestes patologies a tractar.


Font principal: http://www.quo.es

L'objecte més esfèric de l'univers

Hola amics de la ciència! Avui us parlare sobre un nou objecte de l'univers que s'ha estudiat i considerat el cos natural més esfèric que es coneix. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Es tracta d'un cos celeste que té més de dos vegades el tamany del Sol i és molt més rodó que aquest.

Ja sabem que les estrelles no són esferes perfectes ja que, per exemple, al girar amb el fenòmen de la rotació es tornen més planes per la força centrífuga. Com més ràpida sigui la rotació, més aplanada serà una estrella.

Ara, s'ha l'equip d'investigadors de l'Institut Max Planck han aconseguit mesurar l'oscil·lació d'aquesta estrella tan particular que es troba a 5.000 anys llum de la Terra, té més de dues vegades el tamany del sol i s'ha considerat l'objecte natural més rodó de l'univers fins ara.


Font principal: http://www.muyinteresante.es

dimecres, 2 de novembre del 2016

Presentació

Bones, em dic Laura Güell i sóc alumna de l'IES La Pobla de Segur, per a l'assignatura de ciències del món contemporani (CMC) ens van encomanar crear un blog de ciència i així ho he fet. Espero que us agradi el seu contingut i disfruteu veient-lo tal i com jo ho faig creant-lo. Tots tenim la nostra part científica per a descobrir!!