A què fa olor Júpiter?

Hola amics de la ciència! Segurament haureu llegit el títol de l'entrada i us haurà semblat estrany, però tot això ve d'un nou estudi que han realitzat. La missió Juno ha revelat sorprenents dades sobre aquest planeta. Si us està interessant el tema, com sempre us convido a llegir-lo!!

Fa poc es va descobrir que Ura fa olor a flatulència o ventositat. I recentment, gràcies a la missió Juno de la NASA, sabem també a què fa olor Júpiter; a pis. Més concretament a amoníac. Com han arribat a saber la seva olor? Gràcies a la sonda desplegada en la missió, que evalúa tot el que troba al seu pas.

Segons expliquen els investigadors "les dades ens estan mostrant que el planeta és més complexe del que pensàvem". Sembla que en els seus pols tenen lloc ciclons i tempestes monstruoses. I no és l'únic que els ha sorprès: el seu camp magnètic és dos vegades més fort del que s'havia calculat anteriorment i la forma en la que es produeixen les aurores, és totalment diferent a la del nostre planeta.

Fonts principals: http://noticieros.televisa.com/historia/internacional/2017-05-26/juno-revela-que-jupiter-es-muy-extrano-incluso-huele-como-orina/  /  http://www.quo.es/ciencia/a-que-huele-jupiter

Creen una roba que manté secs i ventilats als atletes

Hola amics de la ciència, l'article d'avui va encarat per als lectors esportistes del blog, concretament sobre una roba que han creat per a mantenir secs i ventilats als atletes, de la qual s'han inspirat en les propietats de la bacteria E. Coli. De què es pot tractar? De quines característiques es deuen referir?Anem a descobrir-ho, si t'interessa el tema, et convido a llegir-lo!

Fer esport i suar abundantment però tot i així mantenir-se sec i no fer pudor, és el somni de qualsevol esportista. I aquest somni s’acaba de fer realitat gràcies a una nova tecnologia per a atletes desenvolupada per enginyers de l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Es tracta d’una peça de roba d’entrenament, com una camiseta, que posseeix finestres de ventilació en forma de petites aletes, que s’obren i es tanquen en funció de la suor i la temperatura corporal.

Aquestes aletes estan revestides amb cèl·lules microbianes vives que actuen com a sensors que detecten el grau d’humitat corporal. Els investigadors es van inspirar en la pròpia naturalesa, en la bactèria E. Coli, que s’infla i s’encongeix en funció de la humitat de l’entorn.

Diuen que el resultat és que aquesta peça de roba manté el cos sec i ventilat, i redueix la temperatura corporal. I sembla que alguns dels atletes que ja l’han provat asseguren que la sensació és alguna cosa similar a tenir un sistema d’aire incorporat.

Font principal: www.quo.es/ciencia / http://eldia.com.do/el-traje-que-mantiene-secos-y-ventilados-a-los-atletas/

Ovaris impresos capaços de produïr descendència

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema molt interessant per mi, en aquest cas l'article tractarà d'uns ovaris impresos en 3D que són capaços de produir descendència, pot sonar estrany o increïble però és cert. De moment s'ha aconseguit amb ratolins, però el material del que estan fets permet el seu ús en humans. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Un equip de científics de la universitat Northwestern ha creat, mitjançant la impressió 3D, una pròtesis d’ovari de ratolí que va permetre restaurar la fertilitat, augmentar la producció d’hormones i concebre cries sanes. L’avenç està dirigit a dones que han sobreviscut a tumors de petites, però els tractaments han afectat a la seva fertilitat.

Per a aconseguir això, els experts, liderats per Teresa K. Woodruff i Ramille Shah, van eliminar un ovari d’un ratolí i el van reemplaçar per la biopròtesis. El rosegador va ser capaç no solament d’ovular i de donar a llum, sinó que també va aconseguir alletar a les seves cries.

Els ovaris bioprotèsics utilitzats en aquest experiment estan construït mitjançant un esquelet creat amb un biogel de col·lagen, el que fa que el seu ús en humans sigui segur. 

Font principal: www.quo.es/ciencia

Desenvolupen el protector solar més efectiu

Hola amics de la ciència! L'article d'avui es basarà en un nou desenvolupament, en el protector solar més efectiu que s'ha vist fins el moment ja que imita la funció de la pell mitjançant nanopartícules. Si us interessa aquesta notícia, us convido a llegir-la!!

D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut. Cada any entre 2 i 3 milions de persones pateixen càncer de pell, de tipus no melanoma. De fet, el càncer de pell és el més comú de tots, fet que pot atemoritzar a la gent.

L'exposició solar és un dels principals causants d'aquests tipus de tumors. Actualment, l'ONU, un grup de científics de materials, químics i nanoingeniers de l'Universitat de California a San Diego han creat el que pot ser el millor protector solar natural.

Liderats per Nathan Gianneschi, han desenvolupat unes nanopartícules que imiten el comportament dels melanomes naturals, les estructures cel·lulars productores de melanina que protegeixen la nostra pell, ulls i altres teixits dels efectes nocius de la radiació ultraviolada. Les partícules de melanina es produeixen naturalment en moltes mesures i formes per diversos animals. Es poden trobar en les plomes iridescents d'algunes aus o bé als ulls pigmentats i a la pell d'alguns rèptils.

Font principal: www.quo.es/ciencia

Descobriment de la granota de discoteca

Hola amics de la ciència! Aprofitarem l'article d'avui per a parlar d'una nova noticia què et deixarà bocabadat, es tracta del descobriment de l'unic amfibi (una granota) que és fluorescent i quan reb una mica de llum és capaç de tornar a emetre una part. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Un equip d'investigadors brasilers i argentins ha descobert el primer amfibi que brilla en la foscor. Es tracta d'una granota ja coneguda però la capacitat de fluorescència, una propietat que tenen algunes substàncies de reflectir llum amb major longitud d'ona que la rebuda, no era coneguda.

Aquest amfibi brillant és la granota puntuada, o Hypsiboas punctatus, una espècie que viu en muntanyes, pantans, maresmes, boscos tropicals i subtropicals.

Els investigadors, de les universitats de Buenos Aires i Sao Paulo estaven treballant amb aquesta espècie quan van descobrir la presència d'un pigment fluorescent. Per comprovar si era així, van sumir a l'animal en la foscor després d'il·luminar-, i així van observar que passava de tenir un color groc amb punts vermells (el que en biologia sol ser un senyal que l'animal és verinós i perillós) a tenir un color verd neó amb punts negres.

Sobretot cal no confondre la fluorescència amb la bioluminescència. Aquesta granota és fluorescent, és a dir, que absorbeix una part de la llum i l'emet amb longituds d'ona majors (com per exemple les pegatines fluorescents que s'enganxen a les parets de les habitacions). En canvi, la bioluminescència és la capacitat de crear llum a partir de reaccions químiques.

A continuació us deixo la imatge de la granota durant el dia i un altra sota la llum que li emet la lluna:

Font principal: http://www.abc.es/ciencia/

El curiós coll dels sauròpods

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema bastant curiós com és el dels dinosaures, concretament dels sauròpods i del seu inmens coll. Com s'ho feien per aguantar 50 metres de coll damunt del seu cos? Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Els sauròpods eren una espècie de dinosaures que podien arribar a pesar unes 77 tonelades, el que podria ser unes 14 vegades un elefant africà. Aquesta espècie anava a 4 potes i tenien colls i cues extremadament llargues, el que contrasta bastant amb les seves petites habilitats cognitives. Com més gran és el cos d'un animal, més dificultat té per a subjectar-se, raó que ha portat als científics a investigar com podien ser tan sumament grans.

Fa pocs dies, els cientifics van descobrir com podia ser que els sauròpods subjectessin damunt seu 50 metres de coll, la resposta d'aquesta investigació és la seva estructura en zig zag que encaixava els seus òssos com les peces d'un trencaclosques. També han descobert que era possible que mantinguessin els seus cossos drets sense danys gràcies a les seves grans potes i un petit cap amb "sacs d'aire" que els ajudava a alleugerar la càrrega.

Font principal: http://www.quo.es/ciencia

Quina és la temperatura real del mantell terrestre?

Hola amics de la ciència! Avui tractarem una nou descobriment sobre la temperatura del mantell terrestre, que influeix a les plaques tectòniques. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

 Sempre s'havia estimat que les temperatures del mantell terestre, és a dir, al més proper a l'escorça terrestre, oscil·lava entre els 600º C en la zona més propera a l'exterior i uns 3.500º C en la part més profunda d'aquest mantell. Però ara un nou estudi realitzat per uns investigadors de Massachusetts, ha revelat que la temperatura podria ser més alta.

Concretament, els autors d'aquesta inestigació diuen que aquesta xifra s'augmentaria uns 60º C a les dades anteriors. A simple vista, ens poden semblar unes dades insignificants en comparació amb les grans quantitats registrades anteriorment, però aquesta simple variació és suficient per a que conegueixi que les plaques tectòniques es desplacin amb més facilitat.

Realitzar aquest tipus de mesurament no ha estat senzill perquè, per això, han hagut d'analitzar la lava que emergeix de les elevacions submarines situades en els límits entre plaques tectòniques.

Font principal: http://www.quo.es/ciencia