dilluns, 5 de juny del 2017

Tancament del blog

Hola amics de la ciència! Aquesta entrada no és una qualsevol ja que és per a comunicar-vos el tancament d'aquest blog, ja que com us vaig comentar a l'inici de curs era un projecte per a l'assignatura de ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat i aquest curs la finalitzo.
M'ha agradat molt compartir amb tots vosaltres aquesta experiència, ja que he après molt a l'hora de realitzar cada entrada cercant notícies que creia interessants per a compartir amb tots vosaltres.
Només em queda per remarcar que moltes gràcies per aquests 9 mesos i que espero que hagueu gaudit tant de les entrades i notícies que aquestes contenen com ho he fet jo!!

Fins una altra amics de la ciència!!

dimecres, 31 de maig del 2017

Dissenyen un virus per a lluitar contra el càncer

Hola amics de la ciència! L’article d’avui tractarà sobre un tema que penso que és important per l’avenç de la ciència i les malalties. La notícia d’avui ens parla del disseny d’un nou virus per a lluitar contra el càncer, del qual el seu objectiu és estimular el sistema immunològic. Així que si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

A l’hora de lluitar contra el càncer, el nostre sistema immunològic es veu en clar desavantatge ja que la majoria de cèl·lules canceroses solament provoquen una reacció limitada i poden crear sense resistència apreciable. Per el contrari, les infeccions virals fan que el cos alliberi senyals d’alarma, estimulant al sistema immunològic a utilitzar tots els medis disponibles per a combatre a l’invasor.

Les immunoteràpies s’han utilitzat amb èxit per a tractar el càncer durant molts anys, tenen l’avantatge que augmenten l’activitat de les nostres defenses, però no específicament. Així, l’estimulació del sistema immunològic per a combatre d’un mode discret les cèl·lules canceroses era una meta distant.


Aquests virus alerten al sistema immunològic i fan que enviï cèl·lules assassines per ajudar a combatre el tumor. Els resultats proporcionen una base per a tractaments innovadors contra el càncer.

dissabte, 27 de maig del 2017

A què fa olor Júpiter?

Hola amics de la ciència! Segurament haureu llegit el títol de l'entrada i us haurà semblat estrany, però tot això ve d'un nou estudi que han realitzat. La missió Juno ha revelat sorprenents dades sobre aquest planeta. Si us està interessant el tema, com sempre us convido a llegir-lo!!

Fa poc es va descobrir que Ura fa olor a flatulència o ventositat. I recentment, gràcies a la missió Juno de la NASA, sabem també a què fa olor Júpiter; a pis. Més concretament a amoníac. Com han arribat a saber la seva olor? Gràcies a la sonda desplegada en la missió, que evalúa tot el que troba al seu pas.

Segons expliquen els investigadors "les dades ens estan mostrant que el planeta és més complexe del que pensàvem". Sembla que en els seus pols tenen lloc ciclons i tempestes monstruoses. I no és l'únic que els ha sorprès: el seu camp magnètic és dos vegades més fort del que s'havia calculat anteriorment i la forma en la que es produeixen les aurores, és totalment diferent a la del nostre planeta.




dissabte, 29 d’abril del 2017

Creen una roba que manté secs i ventilats als atletes

Hola amics de la ciència, l'article d'avui va encarat per als lectors esportistes del blog, concretament sobre una roba que han creat per a mantenir secs i ventilats als atletes, de la qual s'han inspirat en les propietats de la bacteria E. Coli. De què es pot tractar? De quines característiques es deuen referir?Anem a descobrir-ho, si t'interessa el tema, et convido a llegir-lo!
Fer esport i suar abundantment però tot i així mantenir-se sec i no fer pudor, és el somni de qualsevol esportista. I aquest somni s’acaba de fer realitat gràcies a una nova tecnologia per a atletes desenvolupada per enginyers de l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Es tracta d’una peça de roba d’entrenament, com una camiseta, que posseeix finestres de ventilació en forma de petites aletes, que s’obren i es tanquen en funció de la suor i la temperatura corporal.
Aquestes aletes estan revestides amb cèl·lules microbianes vives que actuen com a sensors que detecten el grau d’humitat corporal. Els investigadors es van inspirar en la pròpia naturalesa, en la bactèria E. Coli, que s’infla i s’encongeix en funció de la humitat de l’entorn.
Diuen que el resultat és que aquesta peça de roba manté el cos sec i ventilat, i redueix la temperatura corporal. I sembla que alguns dels atletes que ja l’han provat asseguren que la sensació és alguna cosa similar a tenir un sistema d’aire incorporat.






diumenge, 2 d’abril del 2017

Ovaris impresos capaços de produïr descendència

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema molt interessant per mi, en aquest cas l'article tractarà d'uns ovaris impresos en 3D que són capaços de produir descendència, pot sonar estrany o increïble però és cert. De moment s'ha aconseguit amb ratolins, però el material del que estan fets permet el seu ús en humans. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Un equip de científics de la universitat Northwestern ha creat, mitjançant la impressió 3D, una pròtesis d’ovari de ratolí que va permetre restaurar la fertilitat, augmentar la producció d’hormones i concebre cries sanes. L’avenç està dirigit a dones que han sobreviscut a tumors de petites, però els tractaments han afectat a la seva fertilitat.

Per a aconseguir això, els experts, liderats per Teresa K. Woodruff i Ramille Shah, van eliminar un ovari d’un ratolí i el van reemplaçar per la biopròtesis. El rosegador va ser capaç no solament d’ovular i de donar a llum, sinó que també va aconseguir alletar a les seves cries.


Els ovaris bioprotèsics utilitzats en aquest experiment estan construït mitjançant un esquelet creat amb un biogel de col·lagen, el que fa que el seu ús en humans sigui segur. 

Font principal: www.quo.es/ciencia

dijous, 30 de març del 2017

Desenvolupen el protector solar més efectiu

Hola amics de la ciència! L'article d'avui es basarà en un nou desenvolupament, en el protector solar més efectiu que s'ha vist fins el moment ja que imita la funció de la pell mitjançant nanopartícules. Si us interessa aquesta notícia, us convido a llegir-la!!

D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut. Cada any entre 2 i 3 milions de persones pateixen càncer de pell, de tipus no melanoma. De fet, el càncer de pell és el més comú de tots, fet que pot atemoritzar a la gent.
L'exposició solar és un dels principals causants d'aquests tipus de tumors. Actualment, l'ONU, un grup de científics de materials, químics i nanoingeniers de l'Universitat de California a San Diego han creat el que pot ser el millor protector solar natural.

Liderats per Nathan Gianneschi, han desenvolupat unes nanopartícules que imiten el comportament dels melanomes naturals, les estructures cel·lulars productores de melanina que protegeixen la nostra pell, ulls i altres teixits dels efectes nocius de la radiació ultraviolada. Les partícules de melanina es produeixen naturalment en moltes mesures i formes per diversos animals. Es poden trobar en les plomes iridescents d'algunes aus o bé als ulls pigmentats i a la pell d'alguns rèptils.

Font principal: www.quo.es/ciencia

dimarts, 14 de març del 2017

Descobriment de la granota de discoteca

Hola amics de la ciència! Aprofitarem l'article d'avui per a parlar d'una nova noticia què et deixarà bocabadat, es tracta del descobriment de l'unic amfibi (una granota) que és fluorescent i quan reb una mica de llum és capaç de tornar a emetre una part. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Un equip d'investigadors brasilers i argentins ha descobert el primer amfibi que brilla en la foscor. Es tracta d'una granota ja coneguda però la capacitat de fluorescència, una propietat que tenen algunes substàncies de reflectir llum amb major longitud d'ona que la rebuda, no era coneguda.
Aquest amfibi brillant és la granota puntuada, o Hypsiboas punctatus, una espècie que viu en muntanyes, pantans, maresmes, boscos tropicals i subtropicals.

Els investigadors, de les universitats de Buenos Aires i Sao Paulo estaven treballant amb aquesta espècie quan van descobrir la presència d'un pigment fluorescent. Per comprovar si era així, van sumir a l'animal en la foscor després d'il·luminar-, i així van observar que passava de tenir un color groc amb punts vermells (el que en biologia sol ser un senyal que l'animal és verinós i perillós) a tenir un color verd neó amb punts negres.

Sobretot cal no confondre la fluorescència amb la bioluminescència. Aquesta granota és fluorescent, és a dir, que absorbeix una part de la llum i l'emet amb longituds d'ona majors (com per exemple les pegatines fluorescents que s'enganxen a les parets de les habitacions). En canvi, la bioluminescència és la capacitat de crear llum a partir de reaccions químiques.

A continuació us deixo la imatge de la granota durant el dia i un altra sota la llum que li emet la lluna:




Font principal: http://www.abc.es/ciencia/

dilluns, 6 de març del 2017

El curiós coll dels sauròpods

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema bastant curiós com és el dels dinosaures, concretament dels sauròpods i del seu inmens coll. Com s'ho feien per aguantar 50 metres de coll damunt del seu cos? Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Els sauròpods eren una espècie de dinosaures que podien arribar a pesar unes 77 tonelades, el que podria ser unes 14 vegades un elefant africà. Aquesta espècie anava a 4 potes i tenien colls i cues extremadament llargues, el que contrasta bastant amb les seves petites habilitats cognitives. Com més gran és el cos d'un animal, més dificultat té per a subjectar-se, raó que ha portat als científics a investigar com podien ser tan sumament grans.

Fa pocs dies, els cientifics van descobrir com podia ser que els sauròpods subjectessin damunt seu 50 metres de coll, la resposta d'aquesta investigació és la seva estructura en zig zag que encaixava els seus òssos com les peces d'un trencaclosques. També han descobert que era possible que mantinguessin els seus cossos drets sense danys gràcies a les seves grans potes i un petit cap amb "sacs d'aire" que els ajudava a alleugerar la càrrega.


Font principal: http://www.quo.es/ciencia

diumenge, 5 de març del 2017

Quina és la temperatura real del mantell terrestre?

Hola amics de la ciència! Avui tractarem una nou descobriment sobre la temperatura del mantell terrestre, que influeix a les plaques tectòniques. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

 Sempre s'havia estimat que les temperatures del mantell terestre, és a dir, al més proper a l'escorça terrestre, oscil·lava entre els 600º C en la zona més propera a l'exterior i uns 3.500º C en la part més profunda d'aquest mantell. Però ara un nou estudi realitzat per uns investigadors de Massachusetts, ha revelat que la temperatura podria ser més alta.

Concretament, els autors d'aquesta inestigació diuen que aquesta xifra s'augmentaria uns 60º C a les dades anteriors. A simple vista, ens poden semblar unes dades insignificants en comparació amb les grans quantitats registrades anteriorment, però aquesta simple variació és suficient per a que conegueixi que les plaques tectòniques es desplacin amb més facilitat.

Realitzar aquest tipus de mesurament no ha estat senzill perquè, per això, han hagut d'analitzar la lava que emergeix de les elevacions submarines situades en els límits entre plaques tectòniques.



Font principal: http://www.quo.es/ciencia 
 

dissabte, 4 de febrer del 2017

Bessons deixen de ser idèntics després d'un viatge espacial

Hola amics de la ciència! Avui us parlaré sobre un fet que personalment m'ha sorprès moltíssim. Es tracta de dos bessons, dels quals un va estar durant un any a l'espai i després d'aquest temps l'ADN va deixar de ser idèntic. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Scott i Mark Kelly, a més d'astronautes, eren bessons idèntics. I diem eren perquè ja no ho són, després que el primer d'ells passés un any a l'Estació Espacial Internacional.

Els paràmetres vitals i el material genètic de tots dos van ser analitzats i comparats per un equip d'especialistes dirigit per Christopher Mason, genetista de la Cornell University de Nova York.

I el resultat ha estat que l'ADN de Scott, el bessó que va passar un any a l'espai, presenta modificacions en l'ADN diferents a les del seu germà, fruit probablement del temps que ha passat vivint en condicions d'ingravidesa i menjant aliments iofilitzats.

Alguns d'aquests canvis podrien haver-se produït igualment a la Terra, quan una persona viu constantment en situacions molt estressants. Això confirma que viatjar a l'espai és el més allunyat que hi ha a una experiència relaxant.
Font principal:  www.quo.es/ciencia

Metàstasi cerebral, què és?

Hola amics de la ciència! L'article d'avui es centra en el càncer, una de les malalties que tothom temem, concretament en la metàstasi cerebral. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo.

Per a dir-ho d'una manera fàcil d'entendre, la metàstasi cerebral és un càncer que es va iniciar a un altra part del cos però es va disseminat fins al cervell.
El càncer amb més freqüència a tenir-ne és el de pulmó, els més comuns també són el de mama, de bufeta, ronyó,...  Alguns tipus de càncer poques vegades es disseminen al cervell, com el de còlon o el de pròstata. En altres casos poc comuns, un tumor es pot disseminar al cervell des d'un lloc desconegut, a això se li coneix com càncer d'origen primari desconegut.

Com puc saber si tinc una metàstasi cerebral?
Tot i que les metàstasis cerebrals es solen diagnosticar després de la realització d'un TAC, un PET o una ressonància magnètica, la veritat és que hi ha una sèrie de símptomes que poden induir la sospita de la seva existència, sent els més freqüents els següents:
  • Mals de cap recurrents i que s'intensifiquen amb el temps.
  • Entumiment, formigueig o pèrdua de la sensibilitat en alguna part del cos, per exemple en les cames.
  • Dificultat per caminar.
  • Alteracions de la parla.
  • Problemes de visió (visió doble, perduda ràpida d'agudesa visual, etc.)
  • Trastorns de la capacitat de raonament.
  • Convulsions.
  • Canvis d'humor, alteracions del comportament o trastorns de la personalitat.
  • Nàusees i vòmits.
  • Sensació de fatiga o debilitat.
  • Inflamació del cervell i augment de la pressió intracranial 

Fonts principals:  www.sanitas.es  /  www.medlineplus.gov



 

El canvi d'olor de les plantes

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema que a mi em sembla prou interessant com per compartir-lo amb tots vosaltres, en aquest cas es tracta de l'estratègia que ultilitzen les plantes per a atraure diferents espècies d'animals. Si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Quan una planta està sent mossegada per algun insecte o bé un animal petit, aquesta reacciona i produeixen olors per a atraure als depredadors dels animals que els estiguin envaint. Això el que fa es que al atreure'ls, es mengin als que s'estan nutrint amb elles.
Per exemple, la saliva de les erugues provoca un canvi químic en els compostos de les plantes que alliberen una olor que atrau a xinxes que depredarán a les larves del cuc, alliberant-les de la plaga que els hi puguin produir les erugues.
Es tracta d'un llenguatge que ultilitzen les plantes i els animals per a entendre's, en aquest cas per l'olor. Aquesta forma rudimentària de llenguatge basat en l'alliberament d'aquests compostos químics, va ser descoberta mitjançant una investigació realitzada per un grup de científics alemanys en plantes de tabac que tenen la capacitat per modular els senyals que envien, depenent del tipus d'atac que està patint.