dilluns, 5 de juny del 2017

Tancament del blog

Hola amics de la ciència! Aquesta entrada no és una qualsevol ja que és per a comunicar-vos el tancament d'aquest blog, ja que com us vaig comentar a l'inici de curs era un projecte per a l'assignatura de ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat i aquest curs la finalitzo.
M'ha agradat molt compartir amb tots vosaltres aquesta experiència, ja que he après molt a l'hora de realitzar cada entrada cercant notícies que creia interessants per a compartir amb tots vosaltres.
Només em queda per remarcar que moltes gràcies per aquests 9 mesos i que espero que hagueu gaudit tant de les entrades i notícies que aquestes contenen com ho he fet jo!!

Fins una altra amics de la ciència!!

dimecres, 31 de maig del 2017

Dissenyen un virus per a lluitar contra el càncer

Hola amics de la ciència! L’article d’avui tractarà sobre un tema que penso que és important per l’avenç de la ciència i les malalties. La notícia d’avui ens parla del disseny d’un nou virus per a lluitar contra el càncer, del qual el seu objectiu és estimular el sistema immunològic. Així que si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

A l’hora de lluitar contra el càncer, el nostre sistema immunològic es veu en clar desavantatge ja que la majoria de cèl·lules canceroses solament provoquen una reacció limitada i poden crear sense resistència apreciable. Per el contrari, les infeccions virals fan que el cos alliberi senyals d’alarma, estimulant al sistema immunològic a utilitzar tots els medis disponibles per a combatre a l’invasor.

Les immunoteràpies s’han utilitzat amb èxit per a tractar el càncer durant molts anys, tenen l’avantatge que augmenten l’activitat de les nostres defenses, però no específicament. Així, l’estimulació del sistema immunològic per a combatre d’un mode discret les cèl·lules canceroses era una meta distant.


Aquests virus alerten al sistema immunològic i fan que enviï cèl·lules assassines per ajudar a combatre el tumor. Els resultats proporcionen una base per a tractaments innovadors contra el càncer.

dissabte, 27 de maig del 2017

A què fa olor Júpiter?

Hola amics de la ciència! Segurament haureu llegit el títol de l'entrada i us haurà semblat estrany, però tot això ve d'un nou estudi que han realitzat. La missió Juno ha revelat sorprenents dades sobre aquest planeta. Si us està interessant el tema, com sempre us convido a llegir-lo!!

Fa poc es va descobrir que Ura fa olor a flatulència o ventositat. I recentment, gràcies a la missió Juno de la NASA, sabem també a què fa olor Júpiter; a pis. Més concretament a amoníac. Com han arribat a saber la seva olor? Gràcies a la sonda desplegada en la missió, que evalúa tot el que troba al seu pas.

Segons expliquen els investigadors "les dades ens estan mostrant que el planeta és més complexe del que pensàvem". Sembla que en els seus pols tenen lloc ciclons i tempestes monstruoses. I no és l'únic que els ha sorprès: el seu camp magnètic és dos vegades més fort del que s'havia calculat anteriorment i la forma en la que es produeixen les aurores, és totalment diferent a la del nostre planeta.




dissabte, 29 d’abril del 2017

Creen una roba que manté secs i ventilats als atletes

Hola amics de la ciència, l'article d'avui va encarat per als lectors esportistes del blog, concretament sobre una roba que han creat per a mantenir secs i ventilats als atletes, de la qual s'han inspirat en les propietats de la bacteria E. Coli. De què es pot tractar? De quines característiques es deuen referir?Anem a descobrir-ho, si t'interessa el tema, et convido a llegir-lo!
Fer esport i suar abundantment però tot i així mantenir-se sec i no fer pudor, és el somni de qualsevol esportista. I aquest somni s’acaba de fer realitat gràcies a una nova tecnologia per a atletes desenvolupada per enginyers de l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Es tracta d’una peça de roba d’entrenament, com una camiseta, que posseeix finestres de ventilació en forma de petites aletes, que s’obren i es tanquen en funció de la suor i la temperatura corporal.
Aquestes aletes estan revestides amb cèl·lules microbianes vives que actuen com a sensors que detecten el grau d’humitat corporal. Els investigadors es van inspirar en la pròpia naturalesa, en la bactèria E. Coli, que s’infla i s’encongeix en funció de la humitat de l’entorn.
Diuen que el resultat és que aquesta peça de roba manté el cos sec i ventilat, i redueix la temperatura corporal. I sembla que alguns dels atletes que ja l’han provat asseguren que la sensació és alguna cosa similar a tenir un sistema d’aire incorporat.






diumenge, 2 d’abril del 2017

Ovaris impresos capaços de produïr descendència

Hola amics de la ciència! Avui tractarem un tema molt interessant per mi, en aquest cas l'article tractarà d'uns ovaris impresos en 3D que són capaços de produir descendència, pot sonar estrany o increïble però és cert. De moment s'ha aconseguit amb ratolins, però el material del que estan fets permet el seu ús en humans. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!

Un equip de científics de la universitat Northwestern ha creat, mitjançant la impressió 3D, una pròtesis d’ovari de ratolí que va permetre restaurar la fertilitat, augmentar la producció d’hormones i concebre cries sanes. L’avenç està dirigit a dones que han sobreviscut a tumors de petites, però els tractaments han afectat a la seva fertilitat.

Per a aconseguir això, els experts, liderats per Teresa K. Woodruff i Ramille Shah, van eliminar un ovari d’un ratolí i el van reemplaçar per la biopròtesis. El rosegador va ser capaç no solament d’ovular i de donar a llum, sinó que també va aconseguir alletar a les seves cries.


Els ovaris bioprotèsics utilitzats en aquest experiment estan construït mitjançant un esquelet creat amb un biogel de col·lagen, el que fa que el seu ús en humans sigui segur. 

Font principal: www.quo.es/ciencia

dijous, 30 de març del 2017

Desenvolupen el protector solar més efectiu

Hola amics de la ciència! L'article d'avui es basarà en un nou desenvolupament, en el protector solar més efectiu que s'ha vist fins el moment ja que imita la funció de la pell mitjançant nanopartícules. Si us interessa aquesta notícia, us convido a llegir-la!!

D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut. Cada any entre 2 i 3 milions de persones pateixen càncer de pell, de tipus no melanoma. De fet, el càncer de pell és el més comú de tots, fet que pot atemoritzar a la gent.
L'exposició solar és un dels principals causants d'aquests tipus de tumors. Actualment, l'ONU, un grup de científics de materials, químics i nanoingeniers de l'Universitat de California a San Diego han creat el que pot ser el millor protector solar natural.

Liderats per Nathan Gianneschi, han desenvolupat unes nanopartícules que imiten el comportament dels melanomes naturals, les estructures cel·lulars productores de melanina que protegeixen la nostra pell, ulls i altres teixits dels efectes nocius de la radiació ultraviolada. Les partícules de melanina es produeixen naturalment en moltes mesures i formes per diversos animals. Es poden trobar en les plomes iridescents d'algunes aus o bé als ulls pigmentats i a la pell d'alguns rèptils.

Font principal: www.quo.es/ciencia

dimarts, 14 de març del 2017

Descobriment de la granota de discoteca

Hola amics de la ciència! Aprofitarem l'article d'avui per a parlar d'una nova noticia què et deixarà bocabadat, es tracta del descobriment de l'unic amfibi (una granota) que és fluorescent i quan reb una mica de llum és capaç de tornar a emetre una part. Així que ja sabeu, si us interessa el tema, us convido a llegir-lo!!

Un equip d'investigadors brasilers i argentins ha descobert el primer amfibi que brilla en la foscor. Es tracta d'una granota ja coneguda però la capacitat de fluorescència, una propietat que tenen algunes substàncies de reflectir llum amb major longitud d'ona que la rebuda, no era coneguda.
Aquest amfibi brillant és la granota puntuada, o Hypsiboas punctatus, una espècie que viu en muntanyes, pantans, maresmes, boscos tropicals i subtropicals.

Els investigadors, de les universitats de Buenos Aires i Sao Paulo estaven treballant amb aquesta espècie quan van descobrir la presència d'un pigment fluorescent. Per comprovar si era així, van sumir a l'animal en la foscor després d'il·luminar-, i així van observar que passava de tenir un color groc amb punts vermells (el que en biologia sol ser un senyal que l'animal és verinós i perillós) a tenir un color verd neó amb punts negres.

Sobretot cal no confondre la fluorescència amb la bioluminescència. Aquesta granota és fluorescent, és a dir, que absorbeix una part de la llum i l'emet amb longituds d'ona majors (com per exemple les pegatines fluorescents que s'enganxen a les parets de les habitacions). En canvi, la bioluminescència és la capacitat de crear llum a partir de reaccions químiques.

A continuació us deixo la imatge de la granota durant el dia i un altra sota la llum que li emet la lluna:




Font principal: http://www.abc.es/ciencia/